sábado, 13 de octubre de 2012

Les CUP al Parlament...

Les CUP han decidit, després de mesos de debat, concòrrer a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, el 25-N. És un pas endavant, en la construcció d’una proposta independentista i d’esquerres. Una decissió que cau com a conseqüència lògica d’un procès de creixement capilar, amb bons resultats a les eleccions municipals, a desenes d’ajuntaments i a la vegada, d’un clima propici que s’evidencià a la manifestació del passat 11-S. Les CUP no s’han volgut quedar fora del procès constituent que viu el país. Me n'alegro.

Em consta que han tingut multitut de pressions en els darrers mesos. Des de diferents sectors, amb intents més o menys velats d’interferir en el seu debat; amb la voluntat de fer-se amb el cabdal de simpatia que recullen les formes de fer que practiquen a nivell local… democràcia, participació, assemblees decissòries, limitació de mandats i sous, etc.

Alguns els proposaven formar part d’una Syriza independentista, en una agregació de forces conjuntament amb ERC, però també amb personatges com Laporta, Carretero o López Tena, allunyadíssims dels seus postulats ideològics. Altres, instrumentalment, els proposaven una Syriza d’esquerres, sumant-se a una coalició amb Iniciativa i una Esquerra Unida i Alternativa, més subordinada que mai a les necessitats i els guions d’Izquierda Unida a nivell estatal. Cap d’aquestes “Opes hostils” els ha fet forat.

Les CUP han sabut esquivar els debats col·laterals i han donat continuitat a un procés que varen iniciar fa anys. La joventut de molts dels seus membres no ha restat maduresa, control dels temps, ni corresponsabilitat en la gestió de la discussió interna, evitant filtracions i sortides de to. S’agraeix.

Dels candidats a les 4 circumscripcions, només conec en David Fernández, el candidat per Barcelona.
Varem coincidir, fa ja uns anys a l'equip de direcció de la Joventut Comunista. Un bon company. Pencaire, ocurrent, respectuós en la discrepància. Activista del moviment estudiantil i de la solidaritat internacional. Va continuar la seva activitat militant i professional, als mitjans de comunicació alternatius i en el periodisme d’investigació i denúncia. Per a mi, és una garantia de que si les CUP arriben al Parlament, treballaran, segur que amb d’altres, per a defensar un model de país que s’assembla molt al que jo vull.

2 comentarios:

@seguintfilroig dijo...

Crec que no t'enteres.

Si les CUP té embranzida és perquè molts dels activistes socials (molts del 15M) han donat suport a aquesta proposta, que ha apostat per un cap de llista independent i estimat, i que ha aportat formes fresques i molt democràtiques.

D'altra banda, el procés de confluència de les esquerres és quelcom viu i amb recorregut, això sí, només podrà ser des d'una perspectiva de radicalitat democràtica.

Parlar-ne en passat de la construccó d'una confluència d'esquerres i parlar d'instrumentalitació és equivocat i malintencionat.

Xavi Cutillas dijo...

Amic,

crec que llegeixes massa ràpid.

El text diu textualment "cabdal de simpatia que recullen les formes de fer que practiquen a nivell local… democràcia, participació, assemblees decissòries, limitació de mandats i sous, etc."

Efectivament, el procés de confluència de les esquerres, és quelcom viu i amb recorregut. I es farà. Però no sé que vol dir això de la radicalitat democràtica. Fa molts anys que ho sento, i generalment de personatges dubtosos, en termes de legitimitat i/o praxi democràtica. Fins ara, ha resultat ser el "latiguillo" que adorna els viatges cap el sectarisme i l'aillament d'alguns.

Respecte a les intencions, bones o dolentes, deixa que les posi jo mateix, please. Masses capellanets, a la història, s'han dedicat a pontificar sobre les intencions dels altres.