lunes, 16 de septiembre de 2013

Un any més, a la Fête de l'Humanité.

Un any més, he tingut l'honor de participar a la Fête de l'Humanité a Paris.

Sota la pluja, he pogut abraçar vells amics, saludar antics coneguts i teixir, com altres anys, noves complicitats amb persones d'arreu del món que treballen per la justícia social i pels drets dels pobles.

I fer-ho en un ambient festiu però també de solidaritat internacional, que clama per la llibertat de l'Hubert Ballesteros, el dirigent camperol empresonat a Colòmbia i de Marwan Barghouti, a Palestina. Hem pogut homenatjar a la Sakine, la Fidaz i la Leyla, les activistes kurdes assassinades a Paris el passat gener. Hem recarregat els arguments contra la guerra a Síria...

Aquest any però, havia un factor afegit: en pràcticament totes les converses, en els intercanvis, sortia la situació catalana. La Via, el procés, la cadena… digueu-li com vulgueu. Gent de tot el món s'interroga sobre el que passa a Catalunya. La visibilitat de les dues darreres diades, a nivell internacional ajuden a projectar el país. No hi ha dubtes.

I comencen a entendre el perquè d'algunes coses i a diferenciar-lo d'altres processos. Comencen a entendre que això d'aquí té poc a veure amb la Padània o amb el País Basc. I alguns, entre els més avispats et diuen:

– Amb la que està caient a tot el continent, amb el creixement del feixisme, de les sortides autoritàries a la crisi a tot el sud i l'est d'Europa, i vostès, en contraposició a tot això, estan construïnt el procés democràtic més important a Europa en aquest moment. No afluixin.

Però també fan preguntes. Entre d'altres pregunten com viuen el conjunt de les esquerres catalanes el procès. I de vegades, costa d'explicar. Anar fent.

No hay comentarios: