Em consta que han tingut multitut de pressions en els darrers mesos. Des de diferents sectors, amb intents més o menys velats d’interferir en el seu debat; amb la voluntat de fer-se amb el cabdal de simpatia que recullen les formes de fer que practiquen a nivell local… democràcia, participació, assemblees decissòries, limitació de mandats i sous, etc.
Alguns els proposaven formar part d’una Syriza independentista, en una agregació de forces conjuntament amb ERC, però també amb personatges com Laporta, Carretero o López Tena, allunyadíssims dels seus postulats ideològics. Altres, instrumentalment, els proposaven una Syriza d’esquerres, sumant-se a una coalició amb Iniciativa i una Esquerra Unida i Alternativa, més subordinada que mai a les necessitats i els guions d’Izquierda Unida a nivell estatal. Cap d’aquestes “Opes hostils” els ha fet forat.
Les CUP han sabut esquivar els debats col·laterals i han donat continuitat a un procés que varen iniciar fa anys. La joventut de molts dels seus membres no ha restat maduresa, control dels temps, ni corresponsabilitat en la gestió de la discussió interna, evitant filtracions i sortides de to. S’agraeix.
Dels candidats a les 4 circumscripcions, només conec en David Fernández, el candidat per Barcelona.
Varem coincidir, fa ja uns anys a l'equip de direcció de la Joventut Comunista. Un bon company. Pencaire, ocurrent, respectuós en la discrepància. Activista del moviment estudiantil i de la solidaritat internacional. Va continuar la seva activitat militant i professional, als mitjans de comunicació alternatius i en el periodisme d’investigació i denúncia. Per a mi, és una garantia de que si les CUP arriben al Parlament, treballaran, segur que amb d’altres, per a defensar un model de país que s’assembla molt al que jo vull.
