Nou cicle polític i vital.

La reunió - escenificació d'ahir a la Moncloa, va més enllà de ser l'entronització del candidat Mas a les eleccions que s'anticiparan. És la certificació del final d'un cicle. El que va començar amb la transició del franquisme a la democràcia tutelada que hem tingut més de 30 anys i que ha entrat en crisi en el marc d'una crisi més gran econòmica i política que afecta el conjunt d'Europa.

La impressionat manifestació del 11 de Setembre, és a la vegada, la pel·lícula de l'inici d'un altre cicle. No està clar on ens conduirà. Com acabarà. Estan en qüestió moltes coses, interelacionades. No nomès l'encaix de Catalunya respecte a la resta de l'estat i d'Europa.

Dependrà de molts factors, però el més potent serà la voluntat majoritària del poble de Catalunya que s'està expressant amb una vitalitat que recorda la que va generar l'Assemblea de Catalunya.

Si les esquerres, ens quedem amb la mirada curta, les fal·làcies franquistoides sobre la majoria silenciosa, el compteig electoral i els axiomes sobre un federalisme que va ser sepultat amb l'Estatut, aquesta il·lusió col·lectiva que s'ha anat llevant en els darrers anys ens passarà pel damunt. Serà com mirar el dit que assenyala la lluna.

Com tothom que hi pensa una mica, tot això em genera dubtes, és clar. Dels dubtes i altres coses, n'aniré parlant altres dies.