Amb el govern d'Evo Morales. Vine !!

El procés de canvis a favor de les majories a Bolívia, corre el risc de ser brutalment avortat. L'ascens al poder d'un president indígena, electe amb un suport sense precedents en aquest país, i els seus programes de benefici popular i de recuperació dels recursos naturals, han hagut d'enfrontar des dels primers moments les conspiracions oligàrquiques i la ingerència dels Estats Units.

En les darreres setmanes, l'escalada conspirativa ha arribat a les seves cotes màximes. Les accions colpistes, amb les que els grups oligàrquics pretenen dividir la nació boliviana, reflecteixen la mentalitat racista i elitista d'aquests sectors i constitueixen un perillosíssim precedent, no només per a la integritat del país, sinó també per a la d'altres països de la regió.

Aquesta situació ha conduït a la convocatòria, el proper dia 10 d’agost d’un referèndum on, bolivians i bolivianes votaran la ratificació o la revocació del mandat del president i dels governadors dels nou departaments que composen el país.

Des de Catalunya, volem expressar el nostre suport al govern del President Evo Morales Ayma, a les seves polítiques de canvi i transformació social i al procés constituent del poble bolivià.

Impagable, la cara...

de l'excelentíssim ex-alcalde de Madrid, don José María Alvarez del Manzano (el del mig de la primera fila), il·lustre representant de la dreta espanyola més rància, cavernària i casposa, el dia en que li va veure els collons al toro.
Valiente !!!

No pudo ser

Com Napoleó, ens hem quedat amb les ganes d'anar a Moscou. Altres es van quedar més lluny que nosaltres. Que hi farem.

L'altre 25 d'abril

Perquè el 25 d'abril de 1945 fou el dia de l'alliberament del feixisme a Itàlia i la data d'inici del naixement de la república amb caràcter democràtic.

Perquè avui, per primera vegada desprès de 60 anys, l'esquerra italiana (socialistes i comunistes) han quedat fora de les institucions davant el tsunami populista i dretà que signifiquen Berlusconi i la Lega Nord, que decanta Europa una mica més a la dreta.

I perquè avui, 25 d'abril de 2008 les commemoracions que es facin per a celebrar la victòria sobre el feixisme, seran el primer pas per a retrobar aquells i aquelles, que hauran de fer possible una esquerra italiana més forta els propers anys.

I tant de bo, que la futura derrota de la dreta italiana comenci dues setmanes després de la seva victòria, a les eleccions a Roma, on el diumenge voten el nou govern municipal. Roma no mereix el feixista Gianni Alemanno (del mateix partit que Berlusconi), amb la creu cèltica al coll, exercint de sindaco.

Paraguai: del colorado al roig encès.

Després de 60 anys de "rosca mafiosa", de llarga dictadura, de presons, de desapareguts, de partido Colorado, de misèria i d'exilis, Paraguai, l'altre país sense mar d'Amèrica Llatina, ha decidit començar a escriure la seva pròpia història. L'ex-bisbe Fernando Lugo, candidat d'una àmplia aliança de forces de centre-esquerra, serà el proper president i per primer cop, Camilo Soares, el Secretari General del Partido Movimiento al Socialismo (P-MAS), serà present al Parlament representant els sectors populars.

Quan fa 7 anys ens vàrem conèixer amb el Camilo, començàrem parlant de Josep Fontana i de "La Història dels homes". De com l'historiador ens havia ajudat a forjar pensament i a convertir la història en un arma per a construir el futur. Vàrem acabar molt tard, a casa meva, enraonant sobre la línia de frontera entre els principis de l'esquerra i el sectarisme. Coincidíem.

No existia el P-MAS, encara. Eren un grup de joves que després d'acabar els estudis a la universitat i haver estat dirigents estudiantils varen anar als barris a treballar, a organitzar. I creixien. I s'adonaren de que calia anar més enllà. Que es necessitava un instrument polític. Que la política la feien tots els dies però era necessari un instrument que organitzés la gent. I el crearen. Els digueren bojos, la "rosca mafiosa" que durant 60 ha governat aquell país com si fos una finca els acusà de ser els ambaixadors de les FARC, els fills de Fidel i els nebots de Chávez.

Però seguien creixent i a les primeres eleccions municipals on van presentar-se varen treure representació a Asunción, la capital. I han seguit estenent el partit. Sumant altres joves però també històrics del moviment obrer i de la lluita contra la dictadura de Stroessner. Fins avui, presents al Parlament i a la coalició de govern. Nova etapa. Que sigui per a bé d'un país i d'un poble que mereix un altre destí.

Nos han crujío!!

Doncs si. I no perquè no ho esperéssim, la sensació és menys desagradable. Aquest diumenge ens ha passat un tsunami pel damunt i no hem pogut fer ni com els animals, que quan intueixen el que els ve, tiren muntanya amunt. Ara ens toca refer. Parar, pensar i refer. Amb la convicció de que l'esquerra transformadora no només és necessària, sinó que a més, té espai polític a Catalunya i al conjunt de l'estat i el prop de milió de persones que han optat, en el context actual, per donar suport a IU i a ICV-EUiA hauran ser la base sobre la que rellançar aquest projecte.

Una invitació amb temps

Els propers dies seran agitats. A més dels actes pròpis de la campanya electoral, que anem seguint amb interès, dues iniciatives que tenen a veure amb Colòmbia se celebraran la setmana vinent. Us en faig un apunt i us convido a participar-hi.

La primera, el dijous 6 de març, a partir de les 19'00 hores a la Plaça Sant Jaume i simultàniament a més de 50 ciutats d'arreu del món. La convocatòria sorgeix a iniciativa del Movimiento Nacional de Víctimas de Crímenes de Estado de Colòmbia i suma més d'un centenar d'organitzacions i es planteja com a rèplica, a les marxes feixistoides que el 4 de febrer es convocaren des del govern colombià en un intent de deslegitimar la mediació d'Hugo Chávez i les propostes d'intercanvi humanitari. És una convocatòria en favor de la vida, en record dels desapareguts, dels desplaçats, dels assassinats per l'exèrcit i els paramilitars, dels segrestats. Contra tota violència. A Barcelona, convoquen més de dues desenes d'organitzacions socials i polítiques, entre les quals hi ha Esquerra Unida i Alternativa i l'Associació Catalana per la Pau.

La segona, serà dissabte dia 8 de març, des de les 19'00 hores i fins la matinada. En el context de militarització i d'estigmatització de les propostes de les organitzacions socials que viu avui Colòmbia, el seu exèrcit ha decidit acabar amb el treball comunitari de l'Asociación Campesina del Valle del Rio Cimitarra (ACVC). Aquesta organització, contrapart de l'ACP, ve treballant des de finals dels 90 amb la perspectiva de la reforma agrària i construint processos participatius i projectes productius amb els camperols a la regió del Magdalena Medio colombià. Des de setembre passat, les detencions ordenades per la fiscalia sobre la base de declaracions de testimonis "sense rostre", han conduït a la presó a 6 dels seus dirigents i a la clandestinitat i a l'exili a 10 més. Les acusacions? Les de sempre a Colòmbia: "rebelión, auxilio a la rebelión" i més "rebelión".

Diverses organitzacions catalanes, hem decidit impulsar una campanya de solidaritat amb l'ACVC, i iniciar-la justament el 8 de març, amb un Festa a la Sala Bahia del barri de Sants (c/ Olzinelles, 31). Convidats i convidades sou.