Al País Basc, aquest cop va de debò.

La declaració d'ETA, d'ahir a la tarda, obre un nou temps, al País Basc i al conjunt de l'estat espanyol. La pressió policial i judicial, tant sobre ETA i els seus activistes a Espanya i França, com sobre les estructures polítiques i socials de l'esquerra abertzale i l'esgotament de la societat basca, després de més 800 víctimes mortals, son els factors que a grans trets expliquen aquest complexe procés. Molt complexe.

S'obre un temps de transició. De veritable transició nacional. En el que, per a arribar a la total absència de violència, caldrà resoldre moltes coses. Les armes, els presos i refugiats, la legalització de l'esquerra abertzale en totes les seves expressions, la superació del dolor en ambdós costats, la convivència... en definitiva.

L'esquerra abertzale està actuant de manera madura per a encarar el nou cicle. Temps tindrà per a valorar si tot el que ha passat, tot el patiment, ha estat útil per alguna cosa. Difícil és fer hipòtesis de que hagués passat si aquesta declaració s'hagués fet fa 10 anys, o quan les converses d'Alger, a mitjans dels 80. Però és innegable, que en absència de violència, les capacitats de l'esquerra abertzale es multipliquen, tant en les seves possibles aliances, com ha demostrat l'articulació de Bildu, com en el suport social a la defensa del dret a decidir.

L'Espanya nacional-catòlica tindrà el proper 20-N majoria absoluta a les institucions. Disposen de potents mitjans de comunicació que seguiran amb el seu raka-raka. Així ho mostren les primeres declaracions de Jaime Mayor i Esperanza Aguirre, tot i la prudència formal de Mariano Rajoy. Coneixen els riscos polítics de l'opció de pau i com això, pot ajudar a construir al País Basc una nova majoria social, favorable a exercir el dret a l'autodeterminació. Hauran trabes i provocacions. I moments difícils encara. Perquè estan enquistats en els aparells d'estat i particularment en el judicial, que tindrà molt a dir en la qüestió dels presos.

Caldrà prudència i paciència, és cert. Però sobretot convicció democràtica, per a continuar empenyent un procés, que l'hem de fer entre tots, irreversible.