Kosovo ha declarat la seva independència respecte a Sèrbia. Així, es tanca definitivament, el parèntesi de la història que significà l’existència de Iugoslàvia com un intent de solució política racional a la complexa situació ètnica, religiosa, lingüística i social dels Balcans.Aquells que en la dècada dels 90 atiaren els focs de tots els fanatismes, brinden avui a les seves cancelleries un cop acabada l’obra. Poques vegades la diplomàcia ha estat tan útil en la història i la violència tan partera. D’un estat, fer-ne sortir sis països. I, si en algun moment no va ser suficient, els avions de l’OTAN, els que bombardejaren Belgrad, eren ben aprop. Calia rematar amb urani empobrit l’experiment. Per si de cas algú, en un futur s’atrevia a alçar-se. A recordar que a l’antiga Iugoslàvia es casaven els uns amb els altres. A intentar la racionalitat altre cop.
Ha nascut un nou estat: Kosovo. Que fa fallida abans de nàixer. Atravessat per les màfies, traspassat per la corrupció. Punt intermodal de la distribució de la droga de l’Orient cap a diferents rutes a Occident. Seran els aguerrits guerrillers de la UCK, alliberadors finançats per la CIA, l’espina dorsal del nou exèrcit i de la nova policia? Bé, en qualsevol cas, seran els que quedin per Pristina. L’altre part son fora del país per motius laborals. Un cop acabada la guerra, les operacions es traslladen a les urbanitzacions del Sud d'Europa.
Però sí, ha nascut un estat. I ho fa amb la benedicció de George Washington Bush. Que aconsegueix situar al bell mig d’Europa una nova base militar estratègica. Més de 6.000 homes que han de servir per a estovar russos, turcs i serbis. Per a fer-los memòria de qui mana.
I ho fa també, qui ho diria, amb la benedicció de França, Itàlia i Alemanya, que accepten l’existència d’un estat mafiós al centre d’Europa, amb pretensions territorials sobre altres països de la Unió (temps al temps). És la lògica suïcida d’unes oligarquies europees sense projecte polític, subordinades.
Venen a la memòria els versos d’Espriu,
Arnat, menjat
de plagues,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Però bé, felicitem-nos. Que ha nascut un nou estat. I això és sempre una victòria de la democràcia. O no?
2 comentarios:
En fi, tampoc no és que tingui una especial simpatia natural per la manera de fer dels alvanokosovars i algunes de les seves feines per les urbanitzacions del sud, assumint la incorrecció política d´això. En qualsevol cas, tampoc no sembla que aquesta solució que tu anomenes "racional" i que potser consistia en la clara supremacia d´un poble respecte d´altres sigui com per anar-la exportant. No crec que tot es justifiqui per les intervencions de les potències estrangeres: el manteniment d´una situació injusta i opressora, encara que de vegades esmorteixi el soroll, sovint consolida unes ferides fins al moll de l´os, i citant ara a l´Ovidi (Montllor)"tot explota, per el cap o per la pota"
Ja m'agradaria a mi saber (va pel MUÑOZ) de quina situació injusta i opressora a la Iugoslavia d'un tros em parles. Jo hi vaig ser, i hi ha moltes coses per a dir, peró l'incuestionable és que la guerra civil va ser programada, organitzada i financiada pel contuberni Gonzalez-Solana-Kohl-Reagan-Wojtyla o si ho vols més clar, l'internacional faixista. I ni s'acabat ni acabará bé o aviat perque la cosa va a més lluny i ara no hi ha una pastanaga economica que ningú, amb cervell, es tragui. Occident "democrátic" només pot mirar com el comunisme de China i de l'India -junt amb el temut shiisme que és comunisme islamic (compreu un llibre d'historia de tan en tan)-es pasa el model capitalista pel forro fins l'extenuació. Mireu els bancs yanquis en mans árabs i xineses (o japoneses) i a riure mentre s'enfonsa el titachic.
Publicar un comentario en la entrada