El debat i Gaspar Llamazares

A aquestes hores, a l'habitació del costat estan retransmeten el debat entre els candidats del PSOE i el PP. L'he estat veient fins fa cosa de cinc minuts, en que he decidit que ja m'hi tornaré a enganxar la setmana vinent. Independent de quin dels candidats guanyi o perdi aquest debat, tots hi hem perdut un poc. Un país que es condemna al bipartidisme és un país que avança cap el retrocès democràtic. He trobat a faltar la veu d'Izquierda Unida. Suposo que com molta altra gent, com a mínim el milió llarg que vàrem votar fa 4 anys. També la d'altres propostes, però m'interessa la d'IU.

I l'he trobat a faltar per partida doble. Dins la sala, amb propostes que aprofundissin en la defensa dels drets civils, que plantegessin un altre model de relacions socio-econòmiques, que situèssin l'estat espanyol en un compromís per la pau i la cooperació, que s'atrevís a encarar amb valentia quina ha de ser l'arquitectura institucional de l'estat i quina solució es dona des de l'esquerra a la violència al País Basc, entre d'altres.

Però sobretot, he trobat a faltar la presència d'IU fóra de la sala. He trobat a faltar a Gaspar Llamazares a la porta del Palau de Congressos de Madrid emparat per 200, 300, 500... militants i simpatitzants d'IU. Dels principals caps de llista, de sindicalistes, de militants històrics, de membres de les organitzacions de dones, ambientals, estudiantils, de treballadors de la cultura, de persones referents per l'esquerra a la societat civil. No era un problema nomès de 5 minuts de TV. L'he trobat a faltar exigint el dret a existir a peu de carrer.

Era una qüestió de defensa de la democràcia i de respecte als votants i això no es fa nomès interposant recursos. I era també una oportunitat de galvanitzar, de mobilitzar, d'infundir ànims a una militància, especialment en aquelles parts de l'estat on el bipartidisme ja és un fet, que aguanta amb convicció un projecte polític que es nega a replegar-se a l'espera de temps millors. Per important que sigui un acte a Múrcia.