La caiguda del govern Prodi

20 mesos és el que ha durat el govern de la majoria de centre-esquerra de Romano Prodi a Itàlia.

Han estat prop de 2 anys marcats per les pressions de tota mena, en la que els tradicionals poders a l'ombra de la política italiana, han orquestrat maniobres, intrigues i amenaces de tota mena per tal de fer fracassar una experiència singular a tota Europa i que obria una via de sortida al neoliberalisme rampant i a la submissió als Estats Units de l'etapa berlusconiana.

D'una banda, la poderosa Confindustria, la patronal italiana, que ha tractat de marcar l'agenda de la política econòmica, defensant privilegis i col·locant entrebancs a les polítiques socials, per a fer entrar el govern en oberta contradicció amb la base social dels partits de l'esquerra que el conformava.

D'altra, la sempre pertorbadora acció vaticana, que en la renovada ofensiva ideològica que abandera Benet XVI, ha aconseguit impedir lleis que significaven una ampliació significativa dels drets civils. No satisfets amb això, han maniobrat a través dels partits vinculats a una part de la històrica Democràcia Cristiana per tal de mermar el suport a la majoria de govern que era especialment just al Senat.

I finalment, la pressió de l'administració Bush mitjançant la seva ambaixada a Roma. No, Itàlia no és exactament una república centreamericana. Però des del 1945, és la base d'avançada de la presència dels Estats Units a Europa. Tant des del punt de vista militar, com polític i cultural. Itàlia és un país especialment sensible a l'opinió dels governs dels EE.UU. I el departament d'Estat no ha vist amb bons ulls ni la presència de comunistes al govern, ni el canvi d'orientació en política exterior que impulsava Massimo d'Alema i que s'ha concretat en la retirada de les tropes de l'Iraq, en una presència pròpia a Orient proper, especialment en els casos dels conflictes palestí i libanès i en un debat permanent en la majoria de govern sobre la conveniència o no de retirar les tropes italianes de l'Afganistan.

Quin escenari s'obre ara? A saber. O govern "tècnic" que prepari una nova llei electoral o eleccions anticipades. L'esquerra, els comunistes italians, ho tenen clar. O nou acord de govern entre les forces que composen la majoria o eleccions anticipades.

Caldria, amb la mirada posada al que hem de fer en aquest país de cara al 9 de març, no perdre de vista el que passa a Itàlia. Per allò de les barbes del veí.